1. Arne Jacobsen, Primer croquis de la casa Rüthwen-Jürgensen, 1954

Aquest croquis pertany al projecte de la casa Rüthwen-Jürgensen, situada a Skodsborg, a divuit quilòmetres al nord de Copenhaguen. L’arquitecte danès Arne Jacobsen la va començar a projectar l’any 1954, quan tenia cinquanta-dos anys, la va edificar durant 1956 i, un any més tard, va acabar de dissenyar els mobles.

De fet, és el primer esbós del projecte i en ell ja s’hi poden deduir tots aquells elements i recursos utilitzats per projectar la casa: una plataforma, grans cobertes inclinades, un pati i una composició per peces, una de les quals destaca sobre les altres. Aquestes estratègies inicials romanen al llarg de tot el procés del projecte. L’arquetipus que aglutina els diferents elements i configura l’espai domèstic és el recinte: un espai clos descobert.

A partir d’aquest croquis es pot indagar en el procés de projectació del que forma part. Per Jacobsen el projecte arquitectònic és fruit d’un procés de creació que passa per diferents fases. A l’inici es realitzen esbossos que són el testimoni de les idees i dels elements escollits com a punt de partida. Aquests primers dibuixos mostren les diferents hipòtesis que en les successives versions persistiran, es desestimaran o es complementaran amb altres de noves. Knud Aerbo, col·laborador de Jacobsen, explica que al despatx treballaven aquesta primera fase a consciència, ja que, tal i com va aprendre, una casa no es podia construir fins a dibuixar tots els plànols i així controlar qualsevol aspecte del projecte.

Segons també recorda Knud Aerbo, la necessitat de Jacobsen per dibuixar el porta a realitzar entre cinquanta i seixanta versions d’una mateixa casa. Cadascuna d’aquestes versions correspon a les diferents fases per les que passa el projecte. Dels primers croquis, es passa a una proposta més concreta amb mides i a escala, i aquesta es modifica i es torna a modificar. Pel que sabem del projecte de la casa Rüthwen-Jürgensen, cada versió és subtilment diferent a l’anterior, en una constant recerca per resoldre els problemes plantejats ja des de l’inici.

D’aquesta manera, des del plantejament inicial del projecte, els dibuixos li serveixen a Jacobsen per comprovar els volums, els encontres, els girs, i també, al final del procés per decidir els detalls, els materials, etc. Abans de construir, controla el projecte representant gràficament tots els seus elements. Per altra banda, Jacobsen no només dibuixa minuciosament els seus projectes, sinó que també dibuixa per entendre altres arquitectures, altres naturaleses, altres paisatges, altres realitats.

Dibuixar es converteix en el mètode per aprendre, per descobrir i per recordar. De fet, la seva gran vocació era la de ser pintor, però va acabar sent un arquitecte; un arquitecte que pintava aquarel·les, dissenyava objectes, estampava teles i projectava edificis. L’educació que va rebre explica aquesta manera d’entendre l’arquitectura com un art global. De mans de Kay Fisker, Ivar Bentsen, Kay Gottlob, Hack Kampman i Edvard Thomsen, Jacobsen estudia a l’Escola d’Arquitectura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, entre 1924 i 1927, enmig d’un canvi generacional en el qual s’intenta refundar l’arquitectura a partir del redibuix i l’anàlisi dels grans exemples del passat.
 

3. Arne Jacobsen, Acròpolis, 1962

Es podria dir, doncs, que els dibuixos poden arribar a ser un testimoni del mètode de treball de cada arquitecte, una eina que pot aportar pistes sobre la seva manera d’entendre l’arquitectura. L’obra construïda és, segurament, la realitat que més s’acosta a la idea que l’arquitecte té de la formalització del projecte, encara que pot haver patit canvis que van fora del seu domini. Així i tot, no es pot oblidar el trajecte fet fins arribar a aquesta realitat, ja que conèixer i estudiar tots els documents relatius a una obra permeten conèixer-la millor. L’objectiu de l’ordenació de tots els dibuixos realitzats per un mateix projecte no és tant el fet de col·locar meticulosament els plànols segons criteris cronològics, com de saber traduir l’evolució del projecte, els problemes amb els que es va anar trobant l’arquitecte i els motius que el van fer avançar cap a una banda o cap a una altra. Ja que és a partir de totes les versions d’un mateix projecte que es pot veure el procés de creació de l’obra: la idea inicial, els canvis, els dubtes, etc.

Com expliquen Juan Antonio Cortés i Rafael Moneo: “El dibuix és la primera construcció de l’arquitectura. L’arquitecte, quan dibuixa, ja està construint la seva arquitectura. (...) Queda així el dibuix com una primera construcció convertit en realitat pròpia i concreta, permetent-ne fer inclús una lectura amb certa autonomia.”

La casa Rüthwen-Jürgensen d’Arne Jacobsen (1954-1957)

La casa Rüthwen-Jürgensen és una de les obres que permet explicar millor què és una casa per Jacobsen. Està projectada en l’època de maduresa de l’arquitecte i tant ella com les seves coetànies, com per exemple la Siesby (1957) o l’agrupació a Bellevue Bugt (1957-1961), contenen les mateixes estructures formals. En totes elles apareixen els principis arquitectònics en els que l’arquitecte treballa al llarg de la seva carrera: el recinte (espai tancat descobert) i el porxo (espai cobert existent sota un sostre). En cadascuna de les cases predomina més un principi que l’altre, tot i que els dos sempre hi són presents.

La casa es troba entre la carretera Strandvejen i l’estret d’Øresund. Aquesta carretera és la coneguda artèria costera que uneix la capital de Dinamarca amb el nord del país. El traçat de la carretera Strandvejen es desenvolupa paral·lel a la línia de costa juntament amb la via ferroviària, construïda al segle XIX, consolidant així un potent canal de comunicació. Tota aquesta costa est defineix, juntament amb les costes del sud de Suècia, l’estret d’Øresund, que és una de les portes al Mar Bàltic.
 

5. Implantació definitiva de la casa Rüthwen-Jürgensen dins la parcel·la. Recorregut d’accés i relació de la sala amb l’exterior

El seu solar, amb una forma assimilable a un rectangle irregular, es troba limitat a est pel mar i a l’oest per la carretera Strandvejen.

Perpendicular a la carretera se situa el carrer d’entrada al solar i a les propietats veïnes. La parcel•la, de gairebé vuit mil sis-cents metres quadrats de superfície, es caracteritza principalment per la seva posició relativament alta respecte el nivell del mar, arribant als catorze metres en el punt més alt. La topografia va decaient gradualment fins arribar al mar, amb una pendent més pronunciada prop de la costa que permet diferenciar dues zones. Jacobsen decideix aprofitar aquesta diferència de cota per establir la casa en el tram més ampli i elevat, pel qual s’accedeix des del carrer.

En aquest indret de vistes privilegiades, el senyor Rüthwen-Jürgensen li encarrega a Jacobsen la seva casa. Aquest vell amic, director d’una empresa d’importació de cafè, ja li havia encarregat el disseny de les oficines del seu negoci L. Paulsen A/S, l’any 1948. El client devia quedar satisfet perquè, sis anys més tard, li proposa fer una casa unifamiliar d’ús permanent per a la seva família, formada pel matrimoni amb tres fills, el servei i els possibles convidats. Per acomplir aquest programa en el solar, Jacobsen s’haurà d’enfrontar a una sèrie de problemes: la no simultaneïtat d’orientació (sud-oest) i vistes (est), la situació de l’accés pel centre de la parcel•la coincidint amb la bona orientació (sud) i la interferència entre els espais d’arribada i els més íntims.  
 

6. Arne Jacobsen, Primer croquis de la casa Rüthwen-Jürgensen

Per entendre el projecte analitzarem els croquis que Jacobsen va realitzar per tal de posar-nos al seu lloc i esbrinar com i per quins motius va evolucionant la casa. Per començar, el primer croquis (Fig. 6) mostra la planta quadrada amb pati central de la qual parteix el projecte. En planta s’aprecia una massa unitària que envolta un buit central, però en volumetria aquesta massa es disgrega i es converteix en un conjunt de peces articulades al voltat d’un centre. Per una banda, sembla que la massa es bolqui cap al nucli sostret però, per l’altra, semblen peces independents que s’expandeixen allunyant-se del centre. D’aquesta manera, es mostra la tendència de les diferents peces que formen la casa en articular-se al voltant del pati.

El quadrat en planta, amb pati central i cobertes inclinades, recordaria una casa tradicional mediterrània si no fos perquè no forma un impluvium canònic. Una de les ales de la casa té més presència que la resta, sobresortint en alçada i no responent a una pendent perpendicular al pati. Les antigues cases pati gregues i romanes configuren un espai interior a l’aire lliure, per tant, descobert, les teulades del qual formen un impluvium. Aquests espais, tant siguin atris com peristils, es llegeixen com uns buidats de la massa, com habitacions sense sostre, els quals queden reflectits en volumetria per la decantació de les cobertes adjacents. Però en la casa Rüthwen-Jürgensen una de les cobertes no aboca cap al pati, sinó que dirigeix la seva pendent cap a una altra direcció atenent, segurament, a criteris d’orientació i vistes.

Altres factors alteren la possible planta canònica de pati central. Continuant amb el primer dibuix, es veu com en el quadrat foradat en planta se li suma una petita peça en un extrem, que bé podria ser el garatge. De fet, moltes de les cases de Jacobsen incorporen un cos de garatge en primer terme per ajudar a configurar el recinte d’accés. Per tant, es pot deduir que aquesta peça se situa prop de l’accés, deixant l’ala principal de la casa, la de més alçada, perpendicular a la línia de costa, dirigida a les bones vistes. La inclinació creixent de l’ala cap a l’orientació est emfatitza la voluntat d’obrir-se a la panoràmica de l’estret d’Øresund, i permet fins i tot la disposició d’un altell sota la gran coberta.

7. Arne Jacobsen, Possiblement el segon croquis de la casa Rüthwen-Jürgensen

En les successives fases del projecte s’observa un progressiu procés d’obertura de la casa cap a l’exterior, il·lustrant així una de les característiques de l’obra domèstica d’Arne Jacobsen. Es passa d’un volum foradat a un conjunt de peces articulades pels extrems. El primer pas que es produeix a partir del primer croquis és desplaçar el pati central a l’extrem nord (Fig. 7), canviant la planta en O per una en U. Conseqüentment, el pati queda obert per un dels costats i la proporció deixa de ser perfectament quadrada. En aquest moment, passen de ser quatre peces al voltant d’un pati a ser-ne tres: dues idèntiques i una de principal amb més amplada i alçada. Precisament és aquesta peça més gran a la que es dediquen més dibuixos. Fins i tot sembla que la casa sigui només aquesta ala (tal i com succeeix amb la casa Engelbredt, Kokfelt o Siesby) ja que tant en les perspectives, com en els alçats i en les seccions es deixa de representar la resta de la casa. Les insistents proves senyalen la preocupació per formalitzar aquesta ala, que es comença a prefigurar com un gran sostre que cobreix un espai obert al paisatge.
 

8. Arne Jacobsen, Diferents croquis de la planta de la casa

En els següents tantejos a nivell de planta es manté la forma en U, encara que les tres ales adquireixen ara amplades diferents (Fig. 8). La peça de garatge, que reconeixíem en el primer croquis del projecte, reapareix després d’uns quants dibuixos. En aquesta nova al·lusió, la peça del garatge sorgeix separada del volum principal i unida a la casa a través d’una plataforma rectangular. Els diferents nivells en els que s’intentava organitzar la casa en alguns croquis previs, queden reduïts a un únic pla horitzontal.

Juntament amb la novetat de la plataforma, que estarà present en la solució final, el dibuix de la fig. 8 aporta una altra novetat: per primera vegada apareix en els croquis una referència a la distribució. En l’ala principal es troba la sala d’estar (opholdsstue), el menjador (spisestue) i la cuina (køkken). Les altres dues ales estan subdividides en espais més reduïts i s’organitzen simètricament amb el passadís donant al pati, a mode de claustre, i les peces orientades a les façanes exteriors. L’ala est es destina al servei i l’oest als dormitoris. Aquest pas endavant indica que la solució en forma d’U deu convèncer suficientment a Jacobsen com per començar a tantejar distribucions més precises.
 

En l’evolució analitzada fins el moment dels croquis més representatius del procés, el pati queda obert a nord, la peça principal exposada a l’accés i la meitat de la casa donant l’esquena al mar. Sent en essència una casa pati davant del mar, sembla estrany que busqui únicament la introversió i que no aprofiti millor la relació amb l’entorn. Fins ara la casa ha interactuat poc amb el lloc i s’ha prioritzat l’arquetipus de pati central abans que l’adaptació al lloc. Jacobsen se n’adona d’aquest resultat i rectifica el projecte.

11. Maqueta del projecte

Finalment, la casa introvertida inicial ha acabat sent una casa parcialment tancada al visitant i a la vegada bolcada al paisatge i a la bona orientació. D’aquesta manera, el procés que havia començat amb les reflexions portades a terme a partir de l’arquetipus tradicional de casa pati mediterrània, acaba amb una casa definida per tres peces al voltant d’un pati. Així, la casa es construeix a partir de tres peces allargades, connectades per dos extrems formant una U. Aquestes peces són paral·lelepípedes irregulars de bases no paral·leles, ja que les seves bases (coberta i forjat inferior) no són paral·leles. Aquestes tres peces creen un pati d’accés a oest, protegit del vent. Les cobertes, totes de la mateixa inclinació, orienten la seva pendent a sud a partir d’un sol pla inclinat.

L’ala situada a nord conté les habitacions dels fills, dels convidats i del servei. Totes aquestes habitacions s’obren a sud i, en conseqüència, al pati d’entrada, en contraposició al passadís completament opac que dóna a nord. L’estructura és una barreja entre un sistema de murs de càrrega i un sistema de pòrtics. El mur exterior de càrrega, situat a nord, es combina amb els perfils metàl·lics laminats d’acer de la façana vidriada orientada al pati i en el centre del volum, configurant dues crugies, un mur d’obra separa el passadís dels dormitoris.