| |
| En 1937 Josep Lluís Sert
va fer una petita escola a Arenys de Mar, com annex a l'antic hospital
de Can Xifré, que el mateix arquitecte va rehabilitar com
a preventori infantil antituberculós. Amb una capacitat per
a vuitanta alumnes, l'edifici havia de permetre que els nens ingressats
al preventori poguessin continuar l'activitat escolar. Es tracta
d'un edifici poc conegut, que fins ara no ha aparegut en els estudis
fets sobre l'arquitecte, i que es troba en un lamentable estat de
conservació. Projectat el 1935, es va acabar de construir
el 1937 però mai no va complir la seva funció docent
ja que, un cop instaurada la dictadura, es va utilitzar com a centre
social de la Falange i, un temps després, com habitatge del
director del centre. Actualment l'edifici que està ocupat
pels Serveis Socials de Base, de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, ha
perdut part del seu aspecte original, amb modificacions interiors
i exteriors que oculten la forma inicial i amb patologies que cal
reparar. Malgrat el seu interès, l'edifici encara no està
catalogat ni s'ha iniciat cap procés per a que ho estigui. |
|
 |
| |
Fet en el
temps del GATCPAC, l'edifici és interessant com a testimoni
d'una arquitectura que va encarnar els valors socials de la Segona
República mitjançant el llenguatge del Moviment Modern.
Al mateix temps, té interès per comprendre l'evolució
de l'obra d'en Sert just abans del seu exili.
|
|
|
|
|
|
 |
|
L'edifici va ser encarregat
inicialment pel Segell Pro Infància, una organització
nascuda en els inicis de la segona república (1933) amb
la tasca de recaptar diners per a la construcció i manteniment
d'edificis per a la prevenció de la tuberculosi (sanatoris,
preventoris, guarderies). La recaptació de diners es feia
amb la venda d'uns segells, durant el període de Nadal,
des de l'1 de desembre al 6 de gener. Un sistema de recaptació
que sembla haver estat iniciat a Dinamarca (1904) i del que podem
recordar el que va fer Joan Mirò, amb el crit "AIDEZ",
per a ajudar a la república espanyola.
|
En l'aspecte docent, l'escola seguia les
tendències de la pedagogia activa iniciada per Maria Montesori
en 1915. Un mètode pedagògic basat en la participació
activa de l'alumne que, des de l'inici, havia tingut ressò
en l'àmbit català i internacional. Els requeriments
que aquest sistema demanava als edificis eren, d'una banda, la possibilitat
d'una distribució lliure de taules i cadires, per tal de
permetre noves relacions entre alumnes i professors, i, d'altre,
la possibilitat de fer classes a l'aire lliure. L'escola d'Arenys
està formada per dues aules amb terrassa separades per un
espai de distribució i accés. En el projecte inicial,
hi havia una escala en aquest espai que connectava per un pas subterrani
amb el preventori, per facilitar l'accés dels alumnes en
dies de mal temps. L'accés que inicialment hi havia entre
les terrasses i el pati no es va arribar a fer, com tampoc l'escala.
|
|
 |
Compositivament l'edifici reflecteix l'experiència
que Sert estava desenvolupant contemporàniament en el reconeixement
de les arrels mediterrànies del moviment modern, així com
en elements de clara influencia de la obra de Le Corbusier, amb el qual
Sert va treballar en 1929.
| |
(Text extret de l'article de Pablo
Martínez, "Una obra inèdita de Josep Lluis Sert",
que es va publicar a la revista Salobre, nº 14, desembre
2003, Arenys de Mar). |
ALGUNS DELS DIBUIXOS D'AQUESTA EXPOSICIÓ
|
|
