Presentació. Dibuix del discurs gràfic
Castellano

Convé diferenciar entre la representació que l'arquitecte utilitza per al desenvolupar el projecte de la que utilitza per mostrar-ho, per descriure les seves característiques o comunicar les idees que li donen sentit. La primera és una eina per a l'experimentació formal i estructural i la segona és una eina per al discurs gràfic. El que es tractarà aquí afecta aquesta última, al dibuix com a eina de transmissió del projecte i de les idees que conté.

En aquest sentit hi ha dues qüestions que convé tenir en compte. La primera és que els dibuixos es construeixen amb les referències d'altres dibuixos. Són el resultat de l'anàlisi, interpretació i valoració d'un tema, de la utilització d'uns mitjans i unes tècniques i de la consideració d'una finalitat, però la seva construcció no parteix de zero, com a solució lògica a aquestes qüestions. Com tot llenguatge, el dibuix es construeix a partir de codis, convencions i de l'experiència acumulada en el temps per altres dibuixos, del que coneixem com a cultura gràfica.

La segona qüestió és que la capacitat de representació i comunicació del dibuix té límits, més enllà dels quals la seva comprensió és ambigua. Límits que són la pròpia essència del dibuix, ja que són ells els que assenyalen el marc del possible, l'àmbit d'actuació en el que és efectiu, i reconèixer-los és el primer pas per valorar les capacitats del dibuix i l'abast de la seva comprensió.