Justificació
Francisco Martínez Mindeguía


1. En major o menor grau tot dibuix conté un missatge o un discurs dirigit a algú. Objectivament el seu resultat formal depèn del que es vulgui comunicar, de les característiques del receptor i dels mitjans que s'utilitzen per fer-ho. Subjectivament depèn a més de qui el dibuixa, de la seva cultura gràfica i del valor que aquesta cultura té en el seu entorn.

2. Com en tot discurs, especialment en l'àmbit de l'arquitectura, el dibuixant utilitza codis i convencions compartides amb el receptor. Utilitzar-los garanteix que s'entendrà el que diu el dibuix. Però aquests codis afecten a un àmbit limitat d'aspectes: a aquells que són d'ús habitual. El problema apareix quan cal dir allò que no s'ha dit abans, quelcom per el que les convencions no han creat un codi. En quests casos, l'arquitecte ha d'inventar-los, probablement a partir dels codis i convencions conegudes.

3. Tot dibuix és un missatge que ha de ser interpretat. Més enllà de la informació geomètrica, el dibuix suggereix, dona a entendre i ha de ser interpretat. Aquesta interpretació té una component molt alta de subjectivitat en tots aquells aspectes que no estan clarament codificats. La "lectura" del dibuix depèn de la quantitat de dibuixos que haguem vist abans del mateix tipus o diferents, del que coneguem del tema exposat, del seu dibuixant o de quan el va fer. Per aquest motiu, la lectura que cadascú fa d'un mateix dibuix pot ser diferent, inclús diferent de la del qui el va fer.

En un dibuix podem veure el tema representat, el seu valor tipològic, la seva singularitat, la dificultat de la seva representació; podem veure el resultat final o intermedi de l'evolució d'un projecte; podem veure els dibuixos que altres dibuixants varen fer sobre aquest mateix tema; podem veure l'estructura del discurs, la singularitat de la composició, l'ús dels recursos gràfics i com tot això afecta a la seva lectura... Cadascú veu un dibuix diferent que depèn d'un mateix, de la diversitat dels coneixements i experiències que cadascú acumula, de les seves prioritats, interessos o creences. La lectura del dibuix es un acte creatiu, el resultat del qual depèn del dibuix i de l'observador. No es art però si una acció que acaba redefinint la producció de l'art.

4. Per a l'arquitecte, el dibuix és un discurs sense paraules, silenciós, que no obstant pot ser més eloqüent que elles, si "s'escolta" amb atenció. Un discurs visual que ha de ser comprès visualment, sense la intervenció de la paraula escrita, malgrat que aquesta pugui aclarir coses que el dibuix no concreta. Possiblement conté informació que el receptor no arriba a desxifrar, perquè es necessari conèixer abans el problema que el motiva o conèixer l'àmbit cultural en el que es produeix. El receptor només veu i comprèn en funció del que ha vist i comprès abans, i en funció del que està predisposat a veure.

Sovint no es valora aquesta lectura personal perquè és subjectiva i perquè probablement no coincideix amb la idea del autor del dibuix. Prescindim d'ella i només l'acceptem si hi ha dades objectives que li donin validesa però, com sabem des de fa temps, ens veiem a nosaltres mateixos en el món que observem i la solució dels seus enigmes es també la solució dels nostres. Hi ha quelcom en la lectura que fem d'aquests documents que només nosaltres podem fer. El seu valor dependrà del rigor amb què ho fem, del coneixement que s'apliqui en això i del respecte que tinguem per l'obra.
 

(Com va començar tot)

Aquest web va néixer per al seguiment d'una assignatura optativa que fèiem el catedràtic Antonio Millàn i jo, que tenia l'objectiu d'analitzar dibuixos d'arquitectura. Dibuixos singulars, més o menys importants, que permetien iniciar un raonament gràfic sobre el propi dibuix. La idea del curs era mostrar als alumnes que darrere de cada dibuix hi ha un raonament que s'ha de llegir i animar-los a fer aquesta lectura personal, conscients del seu valor malgrat ser subjectiva. Tan sols demanàvem que es fes amb rigor, coneixement i respecte. Consideràvem que era un bon exercici, especialment quan la importància de la tècnica i els mitja han portat a una passivitat més gran dels estudiants i a un ús mecànic i acrític dels mitjans tècnics.

A mesura que fèiem les classes d'aquesta assignatura anàvem penjant els articles al web perquè text i imatge es poguessin consultar després. L'acollida que va tenir, dins i fora de l'aula, ens va animar a deixar-la oberta i a ampliar-la amb la col·laboració d'altres professors, que ampliaven els punts de vista i les lectures.
 

Francisco Martínez Mindeguía
 

Fins al 2018, Francisco Martínez Mindeguía va ser professor agregat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (Sant Cugat del Vallès, Barcelona), de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Antonio Millán Gómez va ser catedràtic de Representació Arquitectònica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (Sant Cugat del Vallès-Barcelona) de la Universitat Politècnica de Catalunya.


 

>>  Torna a l'inici de la pàgina

>>  Torna a Dibujos Ejemplares de Arquitectura

>>  Torna a la pàgina d'inici