A part de la que s’inclou al tractar cada un dels temes específics d'anàlisi, es proposa la següent llista dividida en dos grups, en funció de la seva importància.
Bibliografia bàsica
- AA.VV., 1983. Paris-Rome-Athenes:Le voyage en Grèce des architectes Francais aux XIXe et XXe siècles. Paris: École Nationale des Beaux-Arts, 1983. Llibre molt interessant sobre els dibuixos dels becats de l'Acadèmia Francesa.
- Bacon, E.N., 1982. Design of cities. Londres: Thames and Hudson. Útil pel mètode d'anàlisi gràfica de la ciutat i l'arquitectura.
- Gombrich, E.H., 1995. Shadows: The depiction of cast shadows in western art. Londres: National Gallery Publications. Llibre molt interessant sobre l'ús de les ombres a la pintura i fàcil de llegir, que és necessari conèixer.
- Haan, H., 1988. Architects in competition. International architectural competitions of the last 200 year. Londres: Thames and Hudson. Llibre molt útil, que tracta la representació del projecte en els concursos, útil per la comparació entre diferents propostes d'un mateix concurs i per la qualitat gràfica dels dibuixos mostrats.
- Jong, C. i Mattie, E., 1994. Architectural Competitions, 1792-1949 (v.1), 1950-Today (v.2). Colonia: Benedikt Taschen. Interessant pel tema que tracta, per la seva extensió i per la qualitat de les reproduccions, útil per al tema del discurs i la composició gràfica.
- Millán, A. i Martínez, F., 2013. Comunicació del projecte: Imatges d'una experiència gràfica. Sant Cugat del Vallès: ETSAV. Selecció de treballs dels alumnes del Quadrimestre de primavera de 2013, de l'assignatura Representació arquitectònica III (ETSAV-UPC).
- Neumann, D., 2002. Architectura of the Night: The Illuminated Building. Múnich, Berlin, Londres i Nova York: Prestel. Interessant en quant mostra com la il·luminació elèctrica va crear les imatges de la ciutat de nit i com aquestes imatges podien ser independents de la imatge diürna.
Bibliografia complementaria
El contingut d'algun dels llibres següents supera l'estricte valor gràfic, però s'han inclòs aquí pel que aporten com a manera de resoldre la representació. La majoría d'ells s'han escollit com a ampliació de la cultura gràfica dels estudiants.
- AA.VV., 1982. Architettura nel paese dei Soviet 1917-1933. Roma: Electa. Útil per al coneixement d'aquest període i el tipus de representació utilitzada.
- A.A.VV., 2001. Konstantín S. Mélnikov. Madrid: Electa. Útil per conèixer el dibuix d'una figura tan important del moviment rus. Llàstima que escassegin les reproduccions en color.
- AA.VV., Sketch Landscape: Planos de arquitectura de paisaje. Barcelona: Loft. Llibre de paisatges que posa molt interès en la descripció gràfica dels mateixos, amb resultats d'interès.
- AA.VV., 1996. Vanguardia Soviética: 1918-1933 Arquitectura realizada. Madrid: Ministeri de Foment. Útil per al coneixement d'aquest període i el tipus de representació utilitzada, amb reproduccions en color que justifiquen la seva consulta.
- AA.VV., 2006. 1991 20016 David Chipperfield. Madrid: El croquis editorial. Reedició dels números 87 i 120 de la revista El croquis. L'academicisme del dibuix de Chipperfield és molt útil com a model per a les matèries d'aquesta assignatura.
- Alphand, A., 2002. Les promenades de Paris, 2 vols. Paris: Connaissance et mémoires. Per la qualitat dels dibuixos, en la representació del paisatge.
H. Baker, 1998. Análisis de la forma. Urbanismo y arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili. Útil com a pràctica de l'ús de diagrames en l'exposició dels arguments. - Baxandall, M., 1997. Las sombras y el siglo de las luces. Madrid: Visor. Estudi profund de la utilització de les ombres a la pintura que, encara que no tingui aplicació directa a l'arquitectura, és convenient conèixer.
- Caramel, L. i Longatti, A., 1987. Antonio Sant’Elia: L’opera completa. Milà: Arnoldo Mondadori Editore. Hi ha molts títols recomanables de l'obra de Sant'Elia; aquest potser és més àmpli.
- Choisy, A., 1873. L’art de bâtir chez les Romains. Paris. Reedidat: 1969, Bolonya: Forni. Un clàssic de gran importància en la història de la representació, que no es pot desconèixer.
- Choisy, A., 1883. L’art de bâtir chez les byzantins. Paris. Reedidat: 1997, Madrid: Cehopu. Com l'anterior, un clàssic de gran importància que no es pot desconèixer.
- Cook, C., 1990. Architectural Drawings of the Russian Avant-Garde. Nova York: MOMA. Útil per al coneixement d'aquest període i el tipus de representació utilitzada.
- De Michelis, M., 1991. Heinrich Tessenow. Milà: Electa. Útil com a model gràfic.
- Flora, N., Paolo Giardiello, P. i Postiglione, G., 2001. Sigur Lewerentz 1885-1975. Milà: Electa. Per la subtil representació de l'arquitectura, el lloc i el paisatge.
- Ferlenga, A. ed., 1987, 1992 i 1996. Aldo Rossi architetture 1959-1987 (v.1), 1988-1992 (v.2), 1993-1996 (v.3). Milà: Electa. La consulta dels dibuixos de Rossi sempre és interessant, especialment si es relacionen amb l'arquitectura que descriuen i amb les seves pròpies idees sobre això.
- Futagawa, Y., 1990. Frank Lloyd Wright Monograph y Preliminary Studies, 12 vols. Tokio: A.D.A. Edita. Els dibuixos de Wright sempre han tingut un gran poder de seducció, a tots els nivells, i aquesta és possiblement la publicació més extensa dels seus dibuixos. Potser, en dosis més reduïdes, la consulta dels dibuixos de Wright s'hauria d'haver recomanat ja en la bibliografia del primer quadrimestre.
- Gosling, D., 1996. Gordon Cullen: Visions of Urban Design. Londres: Academy Editions. Gordon Cullen és un gran dibuixant del que sempre es pot aprendre. Aquesta és una publicació extensa de la seva obra, reproduïda amb una gran qualitat.
- Guiheux, A., 1994. Archigram. Paris: Centre George Pompidou. És convenient conèixer l'aportació gràfica d'Archigram, per la seva originalitat, pels recursos que utilitza i per relativitzar algunes propostes gràfiques que han aparegut posteriorment.
- Garnier, T., 1988. Une Cité Industrielle: Études pour la construction des Villes. Paris: Philippe Sers Éditeur. És interessant perquè conté totes les làmines del projecte i és possible seguir l'exposició de Garnier i com el tipus de dibuix que utilitza en cada moment.
- Gombrich, E.H., 2000. El Legado de Apeles. Madrid: Debate. Interessant per l’aportació a la representació de la llum, en la pintura del segle XV.
- Hines, T.S., 1982. Richard Neutra 1892-1970. Milà: Electa. Richard Neutra té una manera característica de dibuixar, d'enquadrar les perspectives, diferenciar els plans i l'ombrejar que val la pena consultar. Les reproduccions d'aquest llibre són bones i algunes en color.
- Holl, S., 2009. Urbanisms. Working with Doubt. Nova York: Princeton Architectural Press. Steven Holl és una d'aquestes figures amb molts tipus de registre en els seus dibuixos, que ha anat modificant en la seva evolució. En aquest llibre es pot seguir tot el procés, és d'un format manejable i és de consulta fàcil.
- Krier, L. 1992. Architecture & urban design: 1967-1992. Londres: Academy Editions. Com a model gràfic per l'ús que fa del color.
- Krier, R., 1993. Rob Krier: Architecture and Urban Design. Nova York: Erns & Sohn. Com a model gràfic per l'ús que fa del color.
- Luckacher, B., 2006. Joseph Gandy: An Architectural Visionary in Georgian England. Londres: Thames&Hudson. Els dibuixos de Gandy, especialment els relacionats amb John Soane, són de gran valor per la manera de plantejar-los, d'escollir els punts de vista, de definir els enquadraments, el contingut del discurs, la manera de representar la llum i per la seva qualitat gràfica.
- Manghani, S., 2012. Image Studies: Theory and Practice. Londres: Roudledge.
- Mosser, M. i Teyssot, G., 1990. L'Architettura dei giardini d'occidente: Dal Rinascimento al Novecento. Milà: Electa. Per la relació entre ciutat i paisatge.
- Nerdinger, W., 1985. Walter Gropius. Berlin: Bauhaus-Archiv. S'accepta que Gropius no va ser un gran dibuixant però els seus projectes sempre van estar ben dibuixats. Aquesta consulta permet veure algunes convencions de l'època que ara val recordar.
- Novati, F. ed., 1980. Le Voyage d'Italie d'Eugène Viollet-Le-Duc 1836-1837. Florència: Centro Di. Dibuixos d'una gran qualitat que fins i tot avui són admirables per l'agudesa de la percepció de l'espai i per l'habilitat que té de transmetre-la.
- Pawlowski, C.K., 1993. Tony Garnier, pionnier de l’urbanisme du XXème siècle. Lyon: Les Creations du Pelican. Ofereix una informació complementària a la de Une Cité industrielle, amb els dibuixos de la seva formació acadèmica i els de la seva obra posterior.
- Pfeiffer, B.B., 1990. Frank Lloyd Wright Drawings. Nova York: Harry N. Abrams. Alternativa a la monografia de Yukio Futagawa.
- Puppi, L., 1989. Palladio. Corpus dei disegni al Museo Civico di Vincenza, Milà: Berenice. La importància de Palladio justifica la recomanació. Conté dibuixos que no van arribar a ser gravats i que permeten comparar-los amb els gravats (cal tenir en compte que es tractava de xilografies). La manera de diferenciar els plans, de seccionar, d'escollir entre un alçat o una perspectiva frontal, les anotacions de Palladio o les del propi Puppi, són raons per les quals val la pena la consulta.
- Richardson, M. i Mary Anne Stevens, M.A., 1999. John Soane Architect. Londres: Royal Academie of Arts. En realitat, una excusa per consultar els dibuixos de Joseph Michael Gandy.
- Riley, T. i Bergdoll, B., 2001. Mies in Berlin. Nova York: The Museum of Modern Art. D'interès pels dibuixos de Mies.
- Smithson, A. i Smithson, P., 2001. The Charged Void: Architecture. Nova York: The Monacelli Press. El llibre val la pena perquè recull una gran quantitat dels seus dibuixos, la major part d'ells, interessants.
- Stephan, R. ed., 1999. Eric Mendelsohn. Architect 1887-1953. Nova York: The Monacelli Press. És un llibre sobre l'obra de Mendelsohn que es pot seguir a partir dels seus dibuixos, que és el que fa interessant la seva consulta.
- Viollet-le-Duc, E.-E., 1978. Entretiens sur l’architecture. Paris: Pierre Mardaga. Especialment les làmines finals i, a ser possible, en la versió original, de 1863 i 1872.
- Wagner, O., 1987. Sketches·Projects and Executed Buildings by Otto Wagner. Londres: The Architectural Press. En realitat és un llibre de dibuixos, amb bons exemples de la mestria d'Otto Wagner (és possible l'accés pels banners laterals).
- Zukowsky, J., 1994. Karl Friedrich Schinkel. The Drama of Architecture. Tübingen: The Art Institute of Chicago. Pels dibuixos de Schinkel.
© dels textos Francisco Martínez Mindeguía, professor agregat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.