El dibuix mostra una façana ondulada i encara que no es conegui l'edifici, és fàcil veure la curvatura del primer entaulament, la del nivell superior i la del sòcol, gracies a les ombres que una il·luminació lateral produeixen en la façana. No són ombres de contorn precís sinò les d'una il·luminació difusa, que permet percebre la suavitat i continuïtat de la curvatura. Si no fos per aquestes ombres la curvatura no es percebria, perquè les corbes hi són en plans horitzontals, que es projecten de perfil, com a línies rectes.

Segurament, una manera millor de veure aquesta façana amb la seva curvatura sería una perspectiva frontal o lateral, descartant evidentment que la curvatura tan sols es veu amb precisió en el dibuix de la planta,

Si hem de ser precisos, en aquest alçat la curvatura tan sols s'intueix. Creiem veure-la però no la veien realment: la llum desperta en nosaltres el record d'altres experiències prèvies i reconeixem corbes que no estan dibuixades. Gracies a aquestes ombres podem recórrer cada una de les parts del dibuix i reconèixer el relleu que suggereixen. podem "veure" les convexitats i concavitats, el que està davant i darrera, encara que no puguem fixar la seva profunditat amb precisió. Però veiem també, i això és una cosa que inicial passa desapercebuda, que tots aquests moviments es fan sobre una rígida quadrícula definida per les columnes, els entaulaments i les cornises. Rigidesa que es correspon amb la geometria de la planta de la façana, definida per tres triangles equilàters, alineats i alternats, i amb la geometria de l'interior de l'església, generada a partir de dos triangles equilàters,

De fet, el que millor mostra el dibuix és aquesta quadrícula, situada en un pla paral·lel al de la projecció, i també la oposició entre la continuïtat del entaulament corb i la línia vertical que des de la porta arriba al oval que suporten els àngels, i la llanterna de la cúpula, una mica més enrere. Podem veure el contrast entre la rigidesa d'aquesta quadrícula i la suavitat de la curvatura, i entendre que el moviment de la façana, el sentiment que transmeten les corbes, parteix o se sosté sobre un ordre racional, immòbil. Dit d'un altre manera i en paraules de Giulio Carlo Argan (referint-se a l'arquitectura de Borromini), que l'impuls interior neix del rigor i que només mitjançant aquest rigor l'impuls interior pot sublimar-se en bellesa.

També és el cas de l'arquitecte John Soane, en 1814, per una de les seves conferències a la Royal Academy de Londres.

Hi ha dibuixos com aquest que tenen una capacitat enigmàtica que fa que siguin copiats un cop i un altre. El valor del dibuix del Insignium és possiblement la seva contradicció, ja que el que millor mostra és la quadrícula però el que pretén mostrant és la curvatura. No és una descripció objectiva. Mostra les veritables dimensions i angles però pretén condicionar una manera d'entendre la façana. No arribem a veure les corbes, però la il·lusió que desperten les ombres és més forta que la pròpia visió de les corbes.